Manifest 2010
IX
Lectura del manifest "Aclarint conceptes"
Vídeo de la lectura del manifest realitzada pel nostre amic i col·laborador Màrius gómez (espai garum)
ACLARINT CONCEPTES
FOTOGRAFIA FISICOQUIMICA VERSUS FOTOGRAFIA DIGITAL.
COPIA FOTOGRAFICA -- COPIA IMPRESSA
En aquest manifest no qüestionem la qualitat dels propis procediments emprats ni els productes que els composen ni molt menys la qualitat de l’obra final produïda per l’autor/fotògraf. En aquest manifest volem aclarir conceptes que les noves tecnologies i en especial el seu mercat han imposat al món fotogràfic –tant al professional com a l'amateur- i que en certes ocasions són causa de conflicte i confusió.
El mot “fotografia” emprat per l’astrònom anglès Sir John Herschel, apareix pràcticament al mateix temps (1839), en què el físic Françoise Aragó llegeix davant les Acadèmies de Ciències i Arts de París l’informe i descripció del “Daguerrotip”: un mètode per captar sobre una placa metàl·lica la imatge projectada a l’interior d'una càmera fosca, que inventà Louis Jacques Mandé Daguerre i que seria l’hegemònic pràcticament fins a principis dels anys 1860.
El mot “fotografia” no seria emprat de forma comuna fins l’ús normalitzat del procés negatiu-positiu, independentment que altres procediments, basats en el mateix principi, tinguin un nom propi que els singularitza (platinotípia, la cianotípia, la albúmina, l’aristotip, etc.)
Però d'on ve el mot “fotografia”? Ve de la unió de les paraules gregues Phos – Photos , que vol dir llum i de la paraula Graphos, que vol dir escriptura. Literalment, doncs, vol dir “Escriptura amb llum”.
Per tant, “Fotografia” és el mot que hem adoptat genèricament per descriure una imatge obtinguda mitjançant la acció de la llum sobre una superfície convenientment preparada. Per obtindre “fotogràficament” la imatge del subjecte que tenim davant nostre, l’instrument bàsic emprat es la adaptació de la càmera fosca, descrita ja per Giovanni Battista della Porta al seu tractat “Magiae Naturalis” l’any 1558 per observar els eclipses del sol. Aquest instrument que era utilitzat preferentment pels pintors per l’obtenció d’apunts del natural que transferirien sobre la tela, va anar evolucionant al llarg del temps. El mateix Joseph Nicéphore Niépce el faria servir per les seves investigacions i gràcies a aquest va obtenir la primera imatge de la naturalesa, sense la intervenció de la mà del home.
“Va substituir en el pla focal on es forma l’ imatge el material translúcid que emprava el pintor per un d’opac degudament sensibilitzat a la llum i tractat física i químicament a posteriori”.
Diferents tipus de suports i emulsions s'han anat succeint, diferents tipus i formats de càmeres també, però sempre amb un mateix denominador: obtenir l’ imatge projectada per l’òptica sobre el pla focal mitjançant un producte fotosensible. Durant més d'un segle i mig, la base del material fotosensible emprada era l’argent i el seu desenvolupament la química, fins que a finals del segle passat les tecnologies provinents del món electrònic van envair el fotogràfic, breument la magnètica i posteriorment la digital, substituint els halògens per sensors fotoelèctrics, “CCDs” que converteixen els valors lumínics amb valors analògics elèctrics en el primer cas i, mitjançant un conversor, en valors digitals en el segon. En el primer procediment, l’argèntic, el resultat obtingut és sempre físicament tangible, sigui la imatge del subjecte en positiu o amb negatiu. En el segon procediment la imatge obtinguda és virtual i en positiu. Per tant, les imatges obtingudes amb les dues tecnologies ho son per l’efecte de la llum, pel que fins aquest punt són fotografies. Però no és el mateix obtindre còpies d'aquestes imatges sobre un material manejable físicament. En el cas de copiar la imatge obtinguda amb la càmera sobre un suport condicionat -sia aquest paper, pel·lícula o qualsevol altremitjançant la projecció directa de la llum (multi-espectral o coherent) i processada químicament, obtindrem una còpia fotogràfica. En el cas de copiar la imatge obtinguda amb la càmera sobre un suport condicionat no fotosensible, emprant una impressora per injecció capil·lar de tintes específicament preparades, obtindrem una còpia impresa de la imatge original.
Aquesta última definició, encara que certa, sembla a priori col·locar en segon terme el procediment, però no es així, molt al contrari, és una nova tecnologia que obra portes als fotògrafs, però això no vol dir, com en alguns sectors s'ha insinuat, matar “la fotografia argèntica” i per extensió el concepte que significa la pròpia fotografia.
Per tant i d’acord amb el que s'ha exposat, manifestem el nostre rebuig a aquelles manipulacions directes o encobertes en contra del estatus de la fotografia i manifestem el nostre suport a aquelles accions individuals o col·lectives que es produeixin en pro de la mateixa, siguin a nivell conceptual, estètic, històric, tècnic o qualsevol altre.
OLOT-FOTOGRAFIA 2010